cafe fred

com q tinc molt poca memoria i mai m'enrecordo del q somio sempre he preferit somiar despert i aixi, a mes,controlar les histories q m'invento. m'agrada perdre'm vagoros pels meus pensaments esperant l'autobus o mentre remeno el sucre del cafe i de sobte trobar-me en mig d'un estadi enorme a l'ultim minut del final d'un partit amb la pilota als peus i fer un xut i veure com la grada s'aixeca i crida el meu nom; i tot i no se gaire mitoman, tb m'he trobat amb l'actriu de torn un dia de pluja en un raco perdut i m'ha demanat foc i hem acabat xerrant i fumant tranquil.lament fins q la pluja ha parat i ens hem apropat al mar mentre es feia de dia, i fins i tot, he viatjat a als chicago dels anys 30 i he begut whiskys d'un glop en un bar clandesti en el moment q apereixia la policia i disparava al sostre pq ningu es mogues. L'unic inconvenient es q al final sempre se'm refreda el cafe o perdo l'autobus.