El tren de mitjanit

M'encanta viatjar de nit. Be, el q de veritat m'agrada es tornar d'un llag viatge amb tren o amb autocar i veure com es va fent fosc a traves de la finestra. Es una sensacio agrdable sentir se cansat per tot el q has viscut els darrers dies. son tantes les coses q has d'assimilar q costa adormir-se i veus llums de cotxes com es perden darrere una corva i deixes vagar el pensament per tots aquells records q t'acompanyen i que mai mes t'abandonaran. Sembla q el temps no existeixi, es com esta en un punt mor entre el viatge i la vida de cada dia. M'agrada recolzar el cap contra el vidre fred mentre la gent dorm o escolta alguna cançó tranquil.la pels auriculars. Saps que quan arribis hauras d'explicar el vaitge de mil maneres, pero aquell viatge de retorn es per treure tu mateixes les primeres conclusions, per enyorar els primers companys de viatge, per recordar olors i sabors q des de la teva butaca et semblen a anys llum, per desitjar tornar algun altre cop a aquella platja deserta o aquella muntanya de colors ocres i tambe per resar i suspirar pq l' autocar o el tren en el que et trobes no arribi mai al seu desti i aixi poder gaudir d'aquell viatge per sempre mes...